Acumulació excessiva?

El coneixement humà, un fet acumulatiu, ha anat creixent de manera exponencial al llarg dels temps. Segons alguns càlculs han existit uns cent mil milions d'humans, set mil milions dels quals viuen avui, tots contribuint a expandir el coneixement del món. Hi ha hagut tres grans esdeveniments que han empès enormement aquest desenvolupament, l'escriptura, la impremta i Internet. L'aparició de l'escriptura fou un fet cabdal en l'acumulació del saber, ja que permetia fixar-lo fent innecessària la presència dels interlocutors i, alhora, reflexionar de manera més acurada sobre el que es volia dir. La impremta va fer més fàcil la còpia (això que avui per molts és un delicte) i la distribució i Internet ha donat un impuls insospitat a la transmissió de dades i informacions arreu.

Des de l'aparició de l'escriptura, s'han escrit al voltant de cent trenta milions de llibres. No està gens malament, segurament ens durà una estoneta llegir-los tots (al ritme d'un cada dia, al voltant de tres-cents setanta mil anys). I sembla que avui, en sols uns pocs anys, serem capaços de doblar aquest número. Clar que no tots són una font de coneixement o saber, n'hi deu haver una bona pila que són narracions, banalitats, mentides, falsedats, coses intranscendents, o simplement recopilació de dades sense valor. Fa no fa el mateix que trobem a la xarxa d'avui. Serviria d'alguna cosa llegir-los tots?

Borges va imaginar la biblioteca de Babel, una biblioteca que, tot i finita, tenia una vastitud enorme, i on el seu ordenament caòtic feia inútil cercar-hi res. Bé, certament no és el mateix a Internet i el món actual de la producció i enregistrament de coneixements, però si resulta impactant la dificultat d'abastar tot aquest gruix de textos i imatges que ens envolten i poder-ne extreure coneixement. Un es pot quedar enredat per camins sense sortida i, el pitjor de tot, sense adonar-se'n.

Això ens du a la que s'ha anomenat "La societat de la ignorància". Dins d'aquest maremàgnum d'informació un es troba sol per intentar esbrinar quina i què és la informació rellevant i vàlida. Les possibilitats de la xarxa ens posen el món als peus. Biològicament el nostre cervell segueix sent el mateix que el dels humans de fa milers d'anys. Reconstruir un discurs enfront de tanta informació és molt difícil. La informació ens supera, i això pot donar lloc al desànim i l'abandó. La ultra especialització que ha atiat el món contemporani és negativa, convé empènyer la interdisciplinarietat per a assolir un millor coneixement del món.

Francis Bacon deia que el coneixement és poder, després Hobbes va distingir entre coneixement filosòfic (fruit del raciocini) i coneixement empíric (hi ha una poma a la taula). El coneixement empíric no du a res, el filosòfic ens permet esbrinar les conseqüències dels actes que emprenem. Una cosa és saber que va existir Sòcrates i una altra què deia, quin era el seu pensament. Les dades nues serveixen de ben poc.

Per tant, l'educació ens hauria de conduir a saber què fer amb les dades i no a acumular-ne.