Llegeixo a La Vanguardia d'avui (26 de maig), com no en l'edició
online, un article
on se'ns diu que Internet ens està canviant el cervell. Després del
titular i l'exposició de les idees que li donen peu, se'ns exposen
unes idees que defensen el contrari. Està clar que les noves
tecnologies donen lloc a controvèrsies i opinions absolutament
oposades i, a més, molt radicals. Des dels defensors absoluts fins
als detractors més recalcitrants.
Són un problema les noves tecnologies? Com amb tota tecnologia el
problema no és inherent a ella mateixa sinó a l'ús que se'n faci.
Respecte al canvi exposat hem de reconèixer que, ben mirat,
qualsevol cosa que fem ens canvia el cervell.
Dolors Reig, especialista en psicologia social i les noves
tecnologies, ens dóna
una visió interessantíssima sobre l'ús de les noves tecnologies i
la seva influència. Ens diu que les dades són el petroli del segle
XXI. Els individus connectats esdevenen uns individus amb
característiques noves. Els cercles socials de la xarxa alimenten
els nostres cervells. La web ompla un excedent de sociabilitat. La
web ens sociabilitza i ens relliga amb els demés. Els nostres
esquemes mentals es fan del que veiem, aprenem per imitació, i a la
web el que fem és veure'ns. Així, resulta que les xarxes socials ens
enreden, també, en el sentit positiu.
Segons Reig, les xarxes socials ens tornen a la nostra natural
sociabilitat. Si en un principi les relacions es restringien a la
plaça del poble, avui, després de l'aparició de la premsa, la
televisió, la ràdio, els blogs, les webs, etc., retornem a fer el
mateix a un nivell de molt més gran abast.
Les noves tecnologies ens permeten recuperar la interactivitat en la
transmissió d'informació, el poder de la col·laboració entre
éssers humans. Coneixement i gestió col·laborativa, compartir en
definitiva, permeten, o han de permetre aviat, generar un procés de
dissonància cognitiva amb el que descobrim que allò que se'ns diu a
través dels mitjans no lliga amb el que realment sabem, que aprenem, en definitiva, ens
comuniquem entre tots plegats. Les estructures tradicionals de
comunicació queden obsoletes i el ciutadà comença a poder dir la
seva. Amb la tecnologia 2.0 el món esdevé molt més objectivable.
Això serà positiu en la mesura que l'evolució de les TIC,
tecnologies de la informació i la comunicació, ens dugui a les TAC,
tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, i finalment a les
TEP, tecnologies de l'empoderament i la participació.
En qualsevol cas, les noves plataformes de comunicació donen lloc a
nous valors i a canvis en la psicologia social, en les relacions
humanes. L'avenir d'una nova era que Gustavo Matias1
anomena infolític.
1Campo
Vidal, Manuel. Motors de transformació del mapa de la
comunicació. UOC. Barcelona 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada