dimarts, 22 de maig del 2012

De l'entropia al caos





L'energia no és crea ni es destrueix. La quantitat total roman constant. L'entropia, la quantitat final d'energia utilitzada en un sistema (i per tant ja inútil) sempre augmenta. Al final, un sistema on l'entropia augmenti al límit acabarà finint. Una visió determinista que té sols una direcció.
Aquesta visió de determinisme causal es transformarà després, gràcies a l'evolució de les idees científiques, en probabilístic, i l'entropia acaba essent considerada una mida del desordre. Més entropia més desordre dins d'un sistema donat. En aquesta concepció, l'ordre, tot i possible, tindria una probabilitat petita. La possibilitat de disminuir l'entropia a través d'un ésser imaginari que generés ordre, ordenes els elements del sistema, sols seria possible si aquest ésser tinguera informació sobre aquests elements.
El resultat final d'això és que la informació té una incidència real en la disminució de l'entropia, o en l'augment de l'ordre, al menys tant o més que l'acció de l'ésser. De tot plegat en sorgeixen dues teories al respecte, a saber: Informació i entropia són oposades, és a dir, més informació menys entropia, o informació i entropia són el mateix. Segons la primera idea, defensada per Leon Brillouin, a més informació més possibilitats tindrem de disminuir l'entropia, segons la segona, defensada per Claude Shanon, a més informació, més caos, massa informació genera desordre, per tant, més entropia1. Sembla que Shanon tenia força raó.
El caos esdevé quan tot és nou. El contingut d'informació absoluta d'un missatge augmenta a mesura que els elements es fan més improbables. La quantitat màxima d'informació qualificable és transmesa per un missatge que és en part sorprenent i en part previsible.
Finalment sembla que la informació és aliada del desordre. Podem definir la informació com el contingut mesurable d'un missatge o d'un senyal. La informació, al capdavall, sols serveix d'alguna cosa si la podem qualificar, i per qualificar-la ens cal un context, quelcom que és una construcció i no un fet donat. El control del context té una enorme implicació en la qualificació de la informació.
I això és el que fan els mitjans, controlar el context a fi que la informació signifiqui, adopti la qualitat, del que els convé.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada