El principal propòsit del poder és perpetuar-se, i per a tal fi,
empra tot els mitjans que té al seu abast. Els mitjans de
comunicació són fonamentals per a generar una opinió pública
favorable que legitimi la seva existència. Però no sols es
manipulen les mentalitats i les disposicions que regulen la vida i el
pensament sinó que, com bé va assenyalar M. Foucault, també és
regula el cos i les disposicions més biològiques. El que ell va
anomenar biopoder.
El biopoder s'interessa més pel control del cos i de les emocions
dels individus que no dels aspectes més relacionats amb la polís.
Allò biològic acaba essent considerat un element polític. El poder
deixa de ser coercitiu per a esdevenir productiu, un fet
indissociable de la societat capitalista. Ja no es regula allò
social institucionalment sinó emocionalment. No es tracta tant
d'exercir la llibertat sinó el control.
El poder es dedica a gestionar la realitat i disciplinar les
poblacions perquè siguin i pensin tal i com al poder li interessa,
no als individus. Així, apareix la multitud i l'estadística com a
element valoratiu que desbanquen a l'individu i als drets polítics.
Com assenyala R. Alcoberro1:
“La
política de tipus neoliberal no busca colonitzar un espai físic,
sinó conformar/disciplinar les ments i els cossos dels individus”.
El resultat final d'això és que res del que passa és
espontani. Acabem tenint una societat d'éssers domesticats.
La veritat i la mentida sobre el món ens venen donats, són
construïts, pel poder de torn. Democràcia i totalitarisme és donen
la mà en aquesta realitat. Els mitjans de comunicació hi tenen un
paper destacat en tot aquest fet al emetre i proposar la realitat que
al poder li convé.
1R.
Alcoberro. Aproximació al concepte de biopolítica.
http://www.alcoberro.info/planes/biopolitica4.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada