La societat xarxa

Manuel Castells¹ ens ofereix una proposta teòrica sobre com evolucionarà la societat humana. Segons ell, anem cap a una societat xarxa que serà resultat de potenciar la informació i la comunicació. Una societat formada per una xarxa de xarxes, sense un centre rector sinó amb nodes, punts d'intersecció, que es connecten entre sí i gestionen la informació que reben i elaboren. La importància d'un node ve determinat per la seva capacitat d'interactuar amb els altres.

Ens diu Castells que, això, més que una novetat és, en realitat, un retorn al que la vida sempre ha procurat. La vida és una xarxa de connectivitat que les societats humanes havíem redirigit a una estructura lineal, jeràrquica, que ha obeït sempre als interessos d'unes elits.

La dificultat que tenien les xarxes de relació per vèncer aquesta dinàmica venia donada pels límits que l'estructura els atorgava. La microelectrònica permet trencar aquests límits i eixamplar el seu camp de domini gràcies a tres aspectes fonamentals que van resultat potenciats amb el seu adveniment: la flexibilitat, l'adaptabilitat i la capacitat de supervivència. La comunicació i la informació esdevenen ubiqües, i això permet que les unitats socials interactuïn en qualsevol moment i espai.

Ens diu Castells: “...si podemos confiar en los datos historicos, todas las sociedades conocidas se han basado en la información y el conocimiento como fuentes de poder, riqueza y significado.”, per tant, això vol dir que sempre hem estat en una societat del coneixement i la comunicació, és inevitable. I després: ”la información no tiene mucho valor en sí misma sin el conocimiento para recombinarla con un propósito”. El que ara ha canviat és la dimensió i força del procés.

Les xarxes tenen una inclinació natural a la globalitat, la societat xarxa és, doncs, una estructura global. La societat industrial va necessitar de l'electricitat per a poder organitzar-se, i la societat xarxa ha necessitat de la informatització al seu torn. Ni l'una ni l'altre van ser universals d'avui per demà. De fet, la bretxa digital actual segueix essent un dels factors que alenteix aquest procés. La inclusió o exclusió dins de les xarxes de comunicació són un bon exponent de la rellevança estructural de cada territori particular.

La interacció entre cultures tindrà validesa donat el procés amb que interactuïn més que el contingut de què disposin. El procés es fonamenta en la xarxa, i això és el que caldria potenciar. El procés ens enreda positivament, els continguts ens poden enredar negativament. 

Enredem-nos, doncs, positivament per aconseguir una societat millor.

1Castells, Manuel (ed.). La sociedad red: una visión global. Alianza Editorial. Madrid 2006.