La nostra societat es caracteritza per ser una societat de consum. La
immensa majoria de les persones consumim de manera acrítica allò
que altres ens subministren, sigui això menjar, moda o informació.
En la informació el cas és especialment greu ja que conforma les
idees que es mouen i com cal resoldre els conflictes en els que estem
immersos.
El menjar en mal estat es sol retirar del consum per no perjudicar la
salut de les persones, però no passa igual amb les informacions
“basura”. Crítiques no contrastades, falsedats, noticies
interessades, mentides, impostures composen sobremanera el ventall de
les noticies que arriben a la ciutadania.
Un dels periodistes amb més prestigi que hi ha hagut als darrers
temps, Riszard Kapuscinski1,
ja va fer notar que els mitjans no reflecteixen la realitat del món.
De fet, a bona part del planeta els mitjans no informen de res,
perquè no hi són o perquè, si hi són, sols serveixen com a
divertiment. La multiplicació dels mitjans de comunicació ha tingut
com a conseqüència la fi del periodisme d'investigació i el fet de
convertir la informació en mercaderia on, com no pot ser d'altra
manera, el que prima és el benefici.
Aquest benefici ha fet que el capital fluís cap als mitjans, quelcom
que anteriorment no es produïa de manera tan notable. Així, avui,
els directors de les grans agències de noticies són economistes i
no periodistes.
La mercantilització de la informació ha fet que els mecanismes de
veridificació i control quedessin arraconats. Les informacions són
noticia no perquè tinguin importància en sí, sinó per la
notorietat que els mitjans els atorguen. Així, mentre es diuen
banalitats que venen, altres fets importants que passen arreu queden
en la més absoluta ignorància. Els sistemes moderns de comunicació,
les TIC, fan que el periodista perdi autonomia i estigui sotmès a
tot hora i a tot arreu a les directrius dels qui controlen els
mitjans.
El resultat de tot plegat és que la història ha esdevingut
telefalsificada. La humanitat resulta cada dia més depenent
d'aquesta falsificació esbombada a tort i a dret. Si la dictadura fa
servir la censura la democràcia fa servir la manipulació i qui rep
les conseqüències sempre són els mateixos, la ciutadania.
Segons Kapuscinski una part de la culpa és de la pròpia ciutadania,
que resta presa de la seva manca de gust, d'una inèrcia de demanda
d'escombraries informatives, ja que a pesar de tot, també hi han
mitjans i professionals compromesos, hi ha informació veraç i hi ha
programes fets sota una reflexió profunda i sòlida.
Cal anar-los a buscar, però.
1Riszard
Kapuscinski. Reflejan los media la realidad del mundo? Le
Monde Diplomatique, juliol-agost de 1999.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada