Hi ha filtres que afecten la informació que ens arriba. El control de
pensament no és exclusiu dels països totalitaris, com Corea del
Nord o altres afins. Ningú és capaç, o són molt poques les
persones que poden, de prendre decisions ben informades, és a dir,
sempre depenem dels mitjans i dels periodistes perquè ens expliquin
quina és la veritat i què cal fer. Per dir-nos, en definitiva, com
són els fets.
En un món ideal seriem un poble crític on les idees es discutirien
i a través del diàleg podríem arribar a conclusions pertinents.
Però la realitat és una altra. Encara que a la immensa majoria de
governs se'ls ompla la boca parlant de democràcia, el poder depèn
sempre d'un cert ordre polític i social, i per a aquest ordre la
democràcia és una amenaça. Així, els mitjans, font d'informació
del poble, sempre són un element controlat per part del poder per
poder controlar l'opinió del poble
La informació es distorsiona per qüestions sistèmiques que ajuden
a les elits, i es genera una onada que s'amplifica i es manté per sí
mateix. Els mitjans mai són imparcials. En un sistema guiat pel
mercat la propaganda i la publicitat que ajuda als qui controlen el
mercat és inevitable. Els mitjans serveixen als seus amos i no al
poble. Els mitjans, que inevitablement tenen uns propietaris, són
renuents a que aparegui quelcom que contradigui els interessos dels
propietaris. Però ho són d'una manera subtil i discreta.
Segons Chomsky i Herman1
hi ha cinc filtres bàsics en els mitjans de comunicació:
1º- El diner, les ingents fortunes són les propietàries de les
grans cadenes de difusió d'informació, televisió i premsa, i sols
permeten passar allò que els interessa. Certament hi ha blogs i
hi ha Internet, que suposadament són lliures, però la seva incidència,
ara per ara, encara no té la rellevància que tenen les grans
cadenes d'informació.
2º- La publicitat, els mitjans privats fonamenten bona part dels
seus ingressos i pressupostos en la publicitat, el que els abarateix
però, també, els fa més atents a les necessitats dels qui
s'anuncien que a les del públic. La informació rellevant pel public
no convé. Coses inquietants o complexes, d'importància social,
canvien l'humor del públic i el fan menys dòcil i àvid a la
compulsió comercial. Per tant, més que informar el que es fa és
entretenir. La informació es fa concisa, relativa a la imperiositat
de l'anunci.
3º- Les fonts d'on sorgeixen les informacions, gairebé sempre solen
ser oficials, governamentals o sistemes de mercat lligats a grans
mitjans (les grans agències de noticies) que donen informació
parcial però faciliten als mitjans la cerca de dades per omplir els
seus editorials, sempre donen informacions esbiaixades.
4º- Flux o reaccions negatives per part de les elits, governants i/o
persones de rellevància social criticant els qui surten del guió,
per mitja de cartes, aparicions públiques i alineaments amb els
mitjans.
5º- L'anticomunisme. Fins no fa gaire el més important però, avui,
substituït per altres com l'antiterrorisme o l'antidroga. En tot cas,
creuades de caire apocalíptic que impulsen idees com ara la
seguretat nacional, o la defensa de la democràcia. Sempre
signifiquen acabar coartant les llibertats cíviques i/o la
ingerència en els afers d'altres països.
No es tracta d'un gran complot, sinó d'un control subtil. Uns
filtres que si bé no estan tots alhora sí estan tots d'alguna
manera i cal tenir-los en compte per a saber que, els mitjans, només
ens diuen una part de la història.
Chomsky, Noam; Herman, Edward S. (1988).
Los guardianes de la libertad. Crítica. Barcelona
2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada