Per Aristòtil, el que ens feia humans, és a dir, ens distingia dels
animals, era la capacitat de raonar, en canvi, per Rousseau, el que
ens faria humans seria la capacitat de ser lliures. Els animals són
com són i no hi ha volta de full, una espècie animal és igual avui
a com ho era fa deu mil anys, té unes funcionalitats biològiques
que desenvolupa el més que pot i prou. Els humans, en canvi, podem
canviar i, així, tornar-nos més imbècils del que érem. O no,
també hi cap tornar-nos millors. En qualsevol cas, el que està clar
és que canviem, no el nostre funcionament biològic o patològic,
fisiològic, però sí la nostra comprensió del món i el nostre
funcionament intel·lectual i social. Vet aquí la cultura com a
motor d'aquest procés.
Quin mecanisme fem servir per aquest canvi? Inevitablement ens
dirigim cap a un model. De la mateixa manera que una planta es
dirigeix al sol per a poder desenvolupar les seves potencialitats com
a planta, els humans ens emmirallem en altres humans a fi de
desenvolupar les potencialitats que ens permet el fet de ser humans,
és a dir, de ser lliures. En base al que altres humans han fet i han
dit, o sigui la societat en què creixem, és com ens fem a nosaltres
mateixos. La societat és quelcom que ja ens ve donat i ens fa. La
cosa és, això que ens ve donat, ens permet fer-nos en llibertat?
Ens permet emancipar-nos com a éssers humans? O ens fa més
imbècils?
La llibertat consisteix en la possibilitat de triar, i per que això
pugui ser cal, d'una banda haver après a discernir, i de l'altra,
tenir opcions diverses, en cas contrari, la tria és impossible. Si
el sistema en què vivim no ens ofereix aquestes possibilitats no
estem vivint dins d'un sistema social que possibiliti
desenvolupar-nos com a éssers humans.
De tot això es desprèn que és de summa importància què se'ns
està trameten culturalment, quines opcions se'ns estan donant, en
què ens emmirallem, en què ens podem emmirallar i, per tant, que
els canals per on aquest gruix d'informació ens arriba no impedeixin
el fet de ser humans, o sigui, lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada