Els filtres de la teranyina

Hi ha filtres que afecten la informació que ens arriba. El control de pensament no és exclusiu dels països totalitaris, com Corea del Nord o altres afins. Ningú és capaç, o són molt poques les persones que poden, de prendre decisions ben informades, és a dir, sempre depenem dels mitjans i dels periodistes perquè ens expliquin quina és la veritat i què cal fer. Per dir-nos, en definitiva, com són els fets.

En un món ideal seriem un poble crític on les idees es discutirien i a través del diàleg podríem arribar a conclusions pertinents. Però la realitat és una altra. Encara que a la immensa majoria de governs se'ls ompla la boca parlant de democràcia, el poder depèn sempre d'un cert ordre polític i social, i per a aquest ordre la democràcia és una amenaça. Així, els mitjans, font d'informació del poble, sempre són un element controlat per part del poder per poder controlar l'opinió del poble

La informació es distorsiona per qüestions sistèmiques que ajuden a les elits, i es genera una onada que s'amplifica i es manté per sí mateix. Els mitjans mai són imparcials. En un sistema guiat pel mercat la propaganda i la publicitat que ajuda als qui controlen el mercat és inevitable. Els mitjans serveixen als seus amos i no al poble. Els mitjans, que inevitablement tenen uns propietaris, són renuents a que aparegui quelcom que contradigui els interessos dels propietaris. Però ho són d'una manera subtil i discreta.

Segons Chomsky i Herman¹ hi ha cinc filtres bàsics en els mitjans de comunicació:

1º- El diner, les ingents fortunes són les propietàries de les grans cadenes de difusió d'informació, televisió i premsa, i sols permeten passar allò que els interessa. Certament hi ha blogs i hi ha Internet, que suposadament són lliures, però la seva incidència, ara per ara, encara no té la rellevància que tenen les grans cadenes d'informació.

2º- La publicitat, els mitjans privats fonamenten bona part dels seus ingressos i pressupostos en la publicitat, el que els abarateix però, també, els fa més atents a les necessitats dels qui s'anuncien que a les del públic. La informació rellevant pel public no convé. Coses inquietants o complexes, d'importància social, canvien l'humor del públic i el fan menys dòcil i àvid a la compulsió comercial. Per tant, més que informar el que es fa és entretenir. La informació es fa concisa, relativa a la imperiositat de l'anunci.

3º- Les fonts d'on sorgeixen les informacions, gairebé sempre solen ser oficials, governamentals o sistemes de mercat lligats a grans mitjans (les grans agències de noticies) que donen informació parcial però faciliten als mitjans la cerca de dades per omplir els seus editorials, sempre donen informacions esbiaixades.

4º- Flux o reaccions negatives per part de les elits, governants i/o persones de rellevància social criticant els qui surten del guió, per mitja de cartes, aparicions públiques i alineaments amb els mitjans.

5º- L'anticomunisme. Fins no fa gaire el més important però, avui, substituït per altres com l'antiterrorisme o l'antidroga. En tot cas, creuades de caire apocalíptic que impulsen idees com ara la seguretat nacional, o la defensa de la democràcia. Sempre signifiquen acabar coartant les llibertats cíviques i/o la ingerència en els afers d'altres països.

No es tracta d'un gran complot, sinó d'un control subtil. Uns filtres que si bé no estan tots alhora sí estan tots d'alguna manera i cal tenir-los en compte per a saber que, els mitjans, només ens diuen una part de la història.

Chomsky, Noam; Herman, Edward S. (1988). Los guardianes de la libertad. Crítica. Barcelona 2009.

1

El que ens fa humans

Per Aristòtil, el que ens feia humans, és a dir, ens distingia dels animals, era la capacitat de raonar, en canvi, per Rousseau, el que ens faria humans seria la capacitat de ser lliures. Els animals són com són i no hi ha volta de full, una espècie animal és igual avui a com ho era fa deu mil anys, té unes funcionalitats biològiques que desenvolupa el més que pot i prou. Els humans, en canvi, podem canviar i, així, tornar-nos més imbècils del que érem. O no, també hi cap tornar-nos millors. En qualsevol cas, el que està clar és que canviem, no el nostre funcionament biològic o patològic, fisiològic, però sí la nostra comprensió del món i el nostre funcionament intel·lectual i social. Vet aquí la cultura com a motor d'aquest procés.

Quin mecanisme fem servir per aquest canvi? Inevitablement ens dirigim cap a un model. De la mateixa manera que una planta es dirigeix al sol per a poder desenvolupar les seves potencialitats com a planta, els humans ens emmirallem en altres humans a fi de desenvolupar les potencialitats que ens permet el fet de ser humans, és a dir, de ser lliures. En base al que altres humans han fet i han dit, o sigui la societat en què creixem, és com ens fem a nosaltres mateixos. La societat és quelcom que ja ens ve donat i ens fa. La cosa és, això que ens ve donat, ens permet fer-nos en llibertat? Ens permet emancipar-nos com a éssers humans? O ens fa més imbècils?

La llibertat consisteix en la possibilitat de triar, i per que això pugui ser cal, d'una banda haver après a discernir, i de l'altra, tenir opcions diverses, en cas contrari, la tria és impossible. Si el sistema en què vivim no ens ofereix aquestes possibilitats no estem vivint dins d'un sistema social que possibiliti desenvolupar-nos com a éssers humans.

De tot això es desprèn que és de summa importància què se'ns està trameten culturalment, quines opcions se'ns estan donant, en què ens emmirallem, en què ens podem emmirallar i, per tant, que els canals per on aquest gruix d'informació ens arriba no impedeixin el fet de ser humans, o sigui, lliures.